Me’n ric per no matar
A vegades, la vida ens presenta situacions tan surrealistes, per dir-ho finament, que la rialla és l’única resposta possible per a no perdre la raó. Plorar, tot i que pot desfogar, ja no és una opció, no ajuda en res. Si estàs a l’altre cantó, o t’hi han posat, potser tens més ganes de matar, però tampoc és una opció, tot i que sí una solució a petita escala encara que acabes a la presó (o no, que tal com està el pati…). Això és un reflex de la nostra capacitat per a enfrontar-nos a la realitat amb una dosi d’ironia i sarcasme que m’ha vingut més d’una vegada al cap, perquè “la vida” necessita restablir-se en un món on la frustració pot arribar a límits insospitats. Els tarats i tarades, ara que s’ha acceptat al DIEC, són una espècie peculiar que sembla haver-se multiplicat com bolets en la nit plujosa, són aquells individus que semblen viure en una realitat paral·lela. La seua absència de sentit comú i la seua tendència a causar situacions increïbles està a diferents àmbits: des d
