Síntesi

Els mitjans audiovisuals tenen una tasca encomanada, més o menys explícita, que és difondre el model de llengua estàndard. En aquesta PAC llegireu diverses opinions sobre aquest tema i n’emetreu un petit informe.

L’objectiu principal és doble: d'una banda, valorar la vostra capacitat de síntesi; de l'altra, avaluar la vostra expressió escrita en català. Són molts els factors que malmeten la llengua, no només la nostra sinó tota aquella que estigui en ús. Qualsevol individu està en el punt de mira quan aquest es comunica en públic, sigui retransmetent un partit de futbol, en un discurs electoral o presentant una notícia.

Als professionals que parlen en públic se’ls veu com uns abanderats de la llengua, en uns mitjans de comunicació que, amb departaments lingüístics, tenen cura de tot allò que s’ha de dir amb una preparació prèvia, però no hi poden fer res enmig d’una tertúlia o debat en directe amb opinions més o menys improvisades.

Hi ha errors que fins i tot a un analfabet li sagnarien els ulls o les orelles, però a vegades només els experts filòlegs poden captar aquests atacs a la llengua pura i normativa, moltes vegades provocats per la influència de les altres llengües que ens envolten.

Però el problema més greu no està en petites faltes que passen desapercebudes. Generalment, llengua en els mitjans audiovisuals gaudeix de bona salut perquè hi ha qui se’n preocupa, sigui per departaments especialitzats o per professionals ben preparats. El que malmet la nostra llengua és el desinterès dels usuaris, i això comença en la nostra més bàsica educació: si des de ben petits no ens ensenyen a tenir cura del que diem i com ho diem, mai agafem aquest interès i amb els anys no ens preocupem de parlar o escriure correctament, només de fer-nos entendre. I això pot ser la base d’una forma de fer general, més enllà de la comunicació.

Bibliografia

• Camps, Magí (2008). “¿Informa bien quien habla mal?”. La Vanguardia, 24 de novembre.
• Camps, Magí (2010). “Los periodistas ¿son maestros de lengua?”. La Vanguardia, 6 de juny.
• Marías, Javier (2007). “Hundidos en una ciénaga”. El País, 9 de febrer.
• Monzó, Quim; Pujol, Jordi (2009). “Monzó: El país, tal com el coneixíem, està desapareixent”. Dins www.jordipujol.cat, 22 de gener.
• Oliva, Salvador (2008). “Els catalans com a enemics de la llengua catalana”. Dins www.salvadoroliva.com, 7 d’agost.
• Solà, Joan (2002). “La societat i la llengua”. Avui, 11 de setembre.
• Tapounet, Rafael (2008). “L’IEC reobre amb polèmica el debat del mal ús als mitjans”. El Periódico, 20 de novembre.
• Entrevista a M. Teresa Cabré, programa Àgora de TV3 el 27 de juny de 2011.
• Discurs de Joaquim M. Puyal en rebre el premi al Català de l’Any 2011.