Maternitat desigual

La bullícia de la xarxa per l'anunci especial de Desigual pel dia de la mare s'ha mostrat marcadament en contra del que sembla que reflexa. Tot i així, una minoria es mostra despreocupada o tracta a la resta d'exagerats.

La roba d'aquesta marca està pensada per a joves oberts amb un caràcter fresc i, fins i tot, trapella. I en aquest últim adjectiu sembla que es queda l'anunci del que estic parlant però, fins a quin punt una marca d'aquesta envergadura pot mostrar-se trapella?

He llegit comentaris sobre el tema de la prohibició a partir de les intencions que la consellera de Benestar Social i Família tenia amb l'anunci. Sembla que això de prohibir no agrada gaire a un sector, com si censurar només es pogués fer en altres èpoques i actualment tot s'hagués de permetre.

En altres casos sembla que cadascú es munti una pel·lícula que justifica el que fa la noia. Què pot justificar aquesta trampa? Si té una relació estable i sana, quina necessitat té de punxar els preservatius? Si vol ser mare soltera, per què no va a una clínica especialitzada o, de forma més econòmica, busca un home que estigui d'acord? En quaslevol cas, el lema del #tudecides està clar que va dirigit únicament a les usuàries de la marca, deixant els seus homes al marge i amb un percal que no crec que a ningú li faci gràcia. "Amor, vaig punxar els condons, estic embarassada".

A més, en l'anunci es mostra la noia emprovant-se primer el vestit amb un coixí a la panxa, com si necessites saber que la roba li quedarà bé tot i estar embarassada. Aquí em pregunto: voldria ser mare si el vestit li quedés malament? O només vol fer la punyeta al seu xicot? Veient la cara quan té els profilàctics i l'agulla a les mans, no seria d'estranyar.

Cara de la model mentre punxa els preservatius, com dient "veuràs quina cara posa el meu xicot quan li digui que estic embarassada".

A tot això, Desigual no ha trigat en justificar-se. No pretenien ferir la sensibilitat de cap espectador, diuen, tot i que de ben segur sabien que passaria. A més, cap al final del comunicat hi trobem la següent perla:

No es intención de Desigual, ni su función, el proponer patrones sociales de conducta, ni en este spot ni en los anteriores. Tampoco cualquier protagonista de nuestras campañas pretende ser un emblema de la condición femenina. Desigual defiende la libertad de expresión en el marco de la legalidad por parte de todas las personas y defiende el respeto y la libertad de interpretación de sus historias.

Dient això sembla que no siguin conscients, o no vulguin ser-ho, de la repercussió que tenen els anuncis de grans marques com la seva. La funció d'una empresa de roba és vestir-nos, però avui en dia els anuncis són una mostra de formes de vida més que de les qualitats d'un producte, especialment en moda.

Si pretenien crear debat o que els pares parlessin amb els seus fills sobre aquest tema, no ho mostren amb aquesta justificació ni molt menys en l'anunci. Si només volien que es parlés d'ells, a qualsevol preu, no sé com els hi sortirà la jugada, però en cap cas hauria de ser la forma correcta d'incrementar les ventes.

Així, la vida no és xula. I perquè ja no em vull ficar amb l'actitut de les joves dels anuncis, que donaria per a una altra entrada.

PD: No puc evitar acabar amb l'opinió de l'Empar Moliner feta en el seu moment al programa de TV3 Els Matins: