Text argumentatiu

Tornem a la llengua escrita. A aquestes alçades de curs, heu d’haver assolit un nivell de llengua excel·lent que us permeti enfrontar-vos a la redacció de textos en català.

Llegiu el document Gèneres i estil als mitjans de comunicació que teniu a l’aula i redacteu un text argumentatiu (per publicar en una revista local). Per escriure’l, cal que sapigueu de què parleu i que en tingueu una opinió clara i la defenseu amb arguments.

L’article ha de contenir uns trets fonamentals: ha de tenir referències expositives, ha de contenir uan bona argumentació, ha de tancar l'article amb un paràgraf conclusiu i encapçaleu l'article amb un títol atractiu.

Publicitat, valors i polèmica

Rius de cibertinta han corregut pel recent anunci de Desigual del dia de la mare i ha reobert un etern debat. Un altre anunci polèmic va ser de Nolita mostrant una noia anorèctica nua. Va ser prohibit de la via pública per "no respectar la dignitat". La DGT sol mostrar la crua realitat dels accidents i no solen ser tan criticats. Ja que la moda és la principal acusada en l'origen d'aquestes malalties, aquesta marca va fer un toc d'atenció, potser per rebre un vot a favor, potser buscant desmarcar-se de la competència i guanyar-se la simpatia de les mares preocupades per la salut de les seves filles.

Oliviero Toscani, el fotògraf d'aquesta campanya de Nolita, ja va impactar amb els anuncis de Benetton on es veia, per exemple, una dona negra donant el pit a un nadó blanc, un nen acabat de néixer sense netejar, una monja i un cura besant-se i les creus d'un cementiri militar.

El Papa de Roma va criticar aquell petó per ser un atac contra les antiquades tradicions catòliques. El cementiri mostrava el record per una guerra invisible: la del Golf. L'anunci del nadó simplement mostrava els nostres orígens.

Els publicistes busquen vendre a qualsevol preu i es preocupen més de que es parli de la marca, sigui bé o malament? Aquesta polèmica la busquen els publicistes sense escrúpols per tal de jugar amb els sentiments de la gent o el problema està en una societat que veu el que vol? Som la societat el problema, que estem plens de màscares i prejudicis?