Etiquetes

Anàlisi d'autoconsum de mitjans

Anàlisi del meu consum de mitjans durant un periode de temps definit (un dia/una semana) i estudi més a fons del consum d’un mitjà que pugui ser en ocasions analògic i altres vegades digital, o connectat i no connectat a Internet segons hàbits de consum.

Amb el pas dels anys, el meu consum de mitjans s’ha anat declinant notòriament cap a internet. Així, podria dividir clarament aquest ús en dos ben diferenciats:
  • Televisor: el consum d’aquest mitjà ha passat a ser pràcticament d’entreteniment, tot i que una part ho fa amb l’actualitat com a base:
    • Entreteniment + actualitat: aquí serien els casos de Polònia (TV3) o El Intermedio i Zapeando (La Sexta). Tots tres ho fan en clau còmica i cadascun de formes molt diferents: a partir de gags basats en l’actualitat política, amb la lectura de l’actualitat incloent-hi bromes al seu voltant o amb el repàs dels millors moments de la programació del del grup de comunicació (en alguns casos actualitat informativa i altres sobre altres programes d’entreteniment).
    • Entreteniment aleatori: la majoria de temps d’ús del televisor es per a canals temàtics (Ten, DKiss, Divinity o Neox) per veure la programació sense tenir-ne en compte la graella.  Així, el consum es basa en aquell programa que emeten en aquell moment, indistintament si és una série, un programa de tele-realitat o un concurs (la base dels canals). El que compta és entretenir-se, passar l’estona.
  • Internet: ja sigue des de l’ordinador o mòbil intel·ligent, la connexió a la xarxa en qualsevol moment i lloc em permet accedir a la informació. Igualment, el format dels dos dispositius ha fet que cadascun tingue uns usos més concrets:
    • Ordinador: tot i ser portàtil, no és freqüent utilitzar-lo fora de casa. L’ús de xarxes socials ha quedat pràcticament relegat al telèfon mòbil i la principal funció actual, fora dels estudis, és l’entreteniment. La possibilitat de veure qualsevol cosa per internet ha aparcat el seu ús a mirar programes, séries i pel·lícules a webs de televisions (com pot ser ccma.cat/tv3) o contingut sota demanda (amb Netflix com a exemple). El seu ús en aquest àmbit sol ser concret i quotidià, com ara aprofitar l’hora de sopar per mirar el capítol d’una série.
    • Mòbil intel·ligent: en aquest cas l’ús és més heterogeni i prolongat al llarg del dia.
      • Mitjançant les xarxes socials s’arriba a contingut de tot tipus segons el que compartixen els contactes, tant informatiu, actualitat com d’entreteniment.
      • El sistema Android compta amb l’eina Google Now, un assistent que posa a disposició de l’usuari “targetes” personalitzades amb les noticies que el servei creu que són del teu interés. Per això sol ser la meua font d’informació diària.
      • L’aplicació de Twitter permet tenir els comptes que ho desitges marcats per rebre una notificació al moment que publica un missatge. D’entrada sembla una gran opció, però no tots els mitjans de comunicació gestionen igual les xarxes socials, pel que el llistat de preferits ha quedat reduïda als mitjans que només piulen una vegada cada contingut (com ACN Ebre o Diari de Tarragona).
Així, els meus hàbits de consum de mitjans ha evolucionat gairebé completament cap a la digitalització i el consum a través d’internet. Probablement, si la televisió desaparegués tal com l’entenem ara, no veuria cap modificació en la meua forma d’utilitzar els mitjans. Això sí, el televisor passaria a ser, definitivament, una pantalla gran d’ordinador.

Transició digital

Ara per ara, els mitjans de comunicació passen per aquesta fase de transició mentre existeix la senyal de televisió. És el cas de l’empresa Ebre Digital SL a través del diari electrònic ebredigital.cat i la televisió Canal Terres de l’Ebre (que forma part de La Xarxa de Televisió Local) amb abast a les quatre comarques de l’Ebre (Baix Ebre, Montsià, Terra Alta i Ribera d’Ebre).

Ebredigital.cat va nàixer en el seu moment com a versió digital de l’actual Setmanari L’Ebre (fruit de la unió dels històrics mitjans escrits ebrencs Ebre Informes, Migjorn i La Veu del Baix Ebre). En els seus orígens es tractava de transmetre a la web el mateix que al setmanari.

Del Setmanari l’Ebre va derivar, a partir de l’arribada de la Televisió Digital Terrestre (TDT) al 2010, L’Ebre TV, un canal amb un fort caràcter informatiu. El 2013 es va fusionar amb una altra televisió del territori, Canal TE, mantenint el nom del segon en la seua versió extensa.

A partir de la fusió es va redissenyar el portal ebredigital.cat com un conglomerat dels mitjans del grup, però a finals del 2015 es va repensar el seu format per acabar sent un diari digital per competir contra aguaita.cat (associat amb el Grup Nació Digital) i marfanta.com (propietat del grup de comunicació amb qui competix directament, el Grup Doble Columna, que també gestiona Canal 21 Ebre i el mensual imprès Cop d’Ull). Tot i els importants canvis, l’actual ebredigital.cat té una important carència d’elements per compartir les noticies a les xarxes socials

Tractant-se de premsa escrita, ebredigital.cat no dixa de banda el contingut audiovisual, acompanyant els texts amb les peces informatives realitzades a la televisió, una versió sintetitzada i visual de l’escrit. Aquestes estan penjades a Youtube, permetent una millor gestió en compartir la informació gràcies a les eines de la xarxa social de vídeos i les facilitats de la seua empresa mare, Google.

Canal Terres de l’Ebre, gràcies a pertànyer a La Xarxa de Comunicació Local, disposa d’un espai web canalte.xiptv.cat on penja tots els programes íntegres. Així, també disposen de totes les eines que la Xarxa manté de cara als usuaris i l’empresa.

A més a més, tant Canal Terres de l’Ebre com ebredigital.cat disposen de perfils a diverses xarxes socials, compartint el que més s’escau a cada una d’acord amb el contingut.

Altres formes de treballar en xarxa

La Xarxa de Televisió Local és un clar exemple de treball connectat: les diverses televisions associades compartixen el seu material amb ella qui, recíprocament, els hi proporciona contingut generalitzat, tant informatiu com d’entreteniment, sempre des del punt de vista del territori.

El contingut, en ocasions, pot interessar a altres canals, no només a La Xarxa. Així, es pot disposar d’informació de primera mà sense destinar treballadors del mitjà a un altre territori. Els partits de futbol de primera primera catalana són un clar exemple de la facilitat.

El treball en equip també se’n pot veure beneficiats amb temes que afecten a diverses zones, com passa a les manifestacions simultànies a les carreteres de l’Ebre i del pacte de Berà o a les eleccions polítiques. Amb La Xarxa com a intermediari, cada mitjà de comunicació es pot dedicar plenament a la seua zona però també obtenir la visió global.

Paral·lelament, Canal Terres de l’Ebre va iniciar el projecte de realitzar un informatiu més enllà del seu territori però estretament vinculat geogràficament. En col·laboració amb Nord TV (amb abast a la comarca dels Ports, Comunitat Valenciana, i el Matarranya, Aragó) i les facilitats que promou La Xarxa, es va crear un espai per informar sobre tot allò que passa al territori que envolta el riu Sénia. La base d’aquesta iniciativa era la de mostrar els vincles socials, culturals i econòmics de les comarques, tot i pertànyer a comunitats autònomes diferents.

Per altra banda, Ebre Digital SL té signat un conveni amb El Punt Avui per tal d’aportar contigut de les Terres de l’Ebre al diari, tant la versió física com digital. En este cas, el mitjà local s’ocupa íntegrament de la redacció del contingut, sent sotmés només a la filtració des de la redacció central.

Tot i que els mitjans històrics encara tenen un pes important a les nostres vides, i segur que els hi queden molts anys, ja fa temps que miren cap a internet per tal de fer la transició més fàcil, tant per a ells mateixos com per als usuaris. Així, fins el dia que els canals de televisió siguen mers productors de continguts, i no emissors, i la premsa escrita es limite a internet.


Bibliografia






*Darrera data de consulta del recursos electrònics el 10 d’octubre de 2016
Etiquetes de comentaris:
Ubicació: Rambla del Poblenou, 156, 08018 Barcelona, Espanya

Entrades populars