Etiquetes

Autocomunicació de massa

Els canvis econòmics i culturals que s'han produït al model de societat actual (la societat en transició que tendeix cap a la societat informacional o en xarxa) han fomentat un nou model comunicatiu que es pot definir com a model de comunicació sintètica.
L’expansió de les possibilitats de participació de la ciutadania en el context de la comunicació de masses, ha donat lloc a la identificació d’un nova forma de comunicació: l’autocomunicació de massa. Aquesta, neix en coexistència amb la comunicació interpersonal i el sistema tradicional de mitjans de comunicació de massa.

Manuel Castells s’endinsa en les relacions estratègiques de poder, control i supervisió de les pràctiques socials, culturals i polítiques per mitjà de processos que denonima com a autocomunicació de masses, les noves formes de comunicació en xarxa. Així entrellaça al llarg quatre categories que apunten a una possible teoria de lacomunicació i del poder.

El nou context organitzatiu i tecnològic ve derivat de l’auge de les xarxes digitals de comunicació globals i s'erigeix en el sistema de processament de símbols fonamental de la nostra època. Estos creen una societat xarxa amb un procés de formació i exercici de les relacions de poder.

Les xarxes són protagonistes a la societat i tenen un paper estratègic. Les lluites pel reconeixement de les diferències exigixen normativa moral més enllà de l’eficiència i l’eficàcia de les xarxes i les aliances. I estes s’han d’avaluar com dispositius i instruments que cal considerar com a articulació en certs àmbits i en certs casos de la raó comunicativa.

Castells proposa un model d’anàlisi i interpretació per a la nostra societat. Conceptualitza en el model de les xarxes informàtiques, un sistema que explica per si mateix el funcionament de la societat actual amb complexos factors socials que desborden les innovacions, alteracions, inconsistències o caigudes del sistema informàtic.

Castells descriu els nous processos o formes de comunicació en xarxa amb la categoria d’autocomunicació de masses. Són processos de comunicació que, a través dels mitjans multimodals, propicien xarxes de comunicació horitzontal interactives. Estes incrementen de forma decisiva l’autonomia dels subjectes comunicants que fa a les empreses de comunicació. Així insinua que no es pot eludir el poder de producció i dominació global amb dispositius de control i vigilància que exercixen les empreses anomenades "les set magnífiques".

En temps, modes i intensitats, Castell reconeix una transformació efectiva de les noves formes de relació social, quedant exposats l’autonomia i la privacitat als protagonistes del capitalisme informacional, els “controladors-programadors invisibles globals” de la xarxa. El sistema de comunicació digital global reflectix les relacions de poder sense basar-se en la jerarquia de difusió d’una cultura dominant.

Castells aporta al llarg del seu escrit un enfocament teòric sobre el poder i les seues implicacions sociopolítiques a la societat reticular informàtica. Ho fa a partir de perspectives clàssiques imprescindibles de Weber, Parsons o Giddens entre altres, i amb una descripció detallada de les estructures de propietats dels mitjans i conglomerat de xarxes mediàtiques.

Castells afirma que el poder està al centre de l’estructura i dinàmica de la societat, i suggereix diferenciar quatre formes de poder:
  • Networking power: poder de connectar en xarxa.
  • Network power: poder de la xarxa.
  • Networked power: poder en xarxa.
  • Networking making power: poder per crear xarxes.
Segons Castells, la connexió i la programació de xarxes globals són les formes d'exercitar el poder en la nostra societat global. La connexió la realitzen els enllaços i la programació, els programadors.

“El poder és alguna cosa més que comunicació i comunicació és alguna cosa més que poder”. Qui construix i exercix relacions de poder mitjançant la gestió de processos de comunicació, vol modificar les relacions socials influint en la ment col·lectiva amb el "poder de la xarxa". En conseqüència, el “poder en xarxa” l’ exercixen determinats nodes sobre altres nodes dins de la xarxa. Això és el poder d'establir l'agenda, prendre decisions editorials i de gestió en les organitzacions que controlen i gestionen les xarxes de comunicació multimèdia.

Els processos comunicatius operen d’acords amb l’estructura, cultura, organització i tecnologies de comunicació d’una determinada societat. Així complixen un paper protagonista en la construcció i desafiament de les relacions de poder en les pràctiques socials. Per tant, Castells recomana als internautes, que són els actors del canvi social, exercir influència decisiva amb els mecanismes de construcció de poder que corresponen a les formes i processos del poder a la societat xarxa.

Este nou règim de poder es pot instaurar amb participació en la producció culturals dels mitjans de comunicació de masses desenvolupant xarxes independents de comunicació horitzontal. A l’Era de la Informació, som capaços de construir significats a la xarxa examinant les interconnexions globals i les operacions locals, identifique els marcs mentals a les xarxes que emmarquen la seua ment i practique el pensament crític per exercitar la ment.

Sense conèixer formes de poder a la societat xarxa no es pot neutralitzar, i si no se sap qui té el poder no es pot desafiar la seua dominació.

Des de la perspectiva de Castells som un col·lectiu que ha d’actuar. Amb la integració de l’anàlisi polític amb els processos cognitius, les relacions específiques entre emoció, cognició i política esdevenen components estratègics dels dispositius de poder a la societat xarxa a les pràctiques socials políticament rellevants: "el poder funciona actuant sobre la ment a través dels missatges (...) la capacitat per a emprar amb èxit la violència o la intimidació requereix l'emmarcat individual i col·lectiu de les ments".

Castells desglossa les trames del poder globalitzat dominant de darrere les xarxes informàtiques, així com aprofitar-les per actuar aprofitant la força de configurar xarxes de ment i de poder per fomentar valors de cooperació horitzontal, llibertat, creació lliure, pensament crític que facen front als contravalors de competició, individualisme, acumulació, verticalitat i exercici injust de poder.

A l’era del privilegi tecnològic informatiu, Castells reclama incrementar les xarxes socials de comunicació alternatives al poder i reconstruir la crítica dels nostres propis "enfocaments" mentals, obrint la participació, llibertat i justícia, com a camí d'un futur prometedor.

Kardashians: un exemple d'autocomunicació de massa exitós

Un exemple del poder de l’autocomunicació de massa exitós crec que és el cas de la família Kardashian. Tot va començar el 2007, quan es va distrubuïr un vídeo on Kim Kardashian mantenia relacions amb la seua llavors parella, el cantant Ray J. Ella i sa mare, Kris Jenner, van seguir la filosofia de que no hi ha mala publicitat, donant la volta a l’escàndol guanyant milions amb una demanda i convertint-se en un fenomen gràcies a la publicitat positiva i, a partir d’aquí, amb un programa de telerealitat.

Fins llavors, Kim es dedicava a assessorar estilísticament a personalitats com Paris Hilton. Així va aprendre amb qui ajuntar-se. Actualment és propietària de línies d'accessoris, fragàncies i roba.

Tot i que Kim sigue un producte unitari que se ven bé, les Kardashian es un paquet familiar poderós. Una empresa amb bases sòlides, aliances i associacions. També s’han situat amb el public i la seua marca venent estil de vida amb negocis, els productes i la difusió adequats.

Des de l’escàndol, les Kardashian, s'han mantingut en la mira pública i no han deixat de vendre, arribant a cobrar d’Armani, es diu, 25.000 $ per un missatge a Twitter alabant un model dels seus pantalons.

Això demostra que les dones d’esta família ho han construït tot al voltant dels seus fans, que s'han vist atrets cap a un estil de vida envejable i idíl·lic i que són escoltats per les germanes a les xarxes socials, sent involucrats en la conversa amb elles.

Tumblr és un exemple d’esta reciprocitat on les Kardashian compartien algunes imatges dels fans parlant d’elles. A Twitter parlen de temes actuals i mantenen converses amb els seguidors. I així cobrint gairebé totes les xarxes socials actuals.

I tot això va ser recolzat en forma de premi el passat mes de maig. Es tracta d’un premi creat especialment per a ella als Webby Awars: el premi break the Internet. La International Academy of Digital Arts and Sciences afirma que mereix el premi perquè amb "el seu èxit en línia sense precedents seria difícil subestimar la importància de l'impacte de Kim Kardashian a internet".

Però és un èxit a nivell polític, econòmic, social, cultural o…? Tots. Mostrar tot el que fas al dia a dia a les xarxes socials ho compromet a tots els nivells. Fins i tot mostrant el seu recolzament a la que ella ja considerava presidenta, Hillary Clinton, amb un selfie i posterior mostra pública.


Bibliografia


*enllaços revisats el 25 de novembre de 2016
Etiquetes de comentaris:
Ubicació: Rambla del Poblenou, 156, 08018 Barcelona, Espanya

Entrades populars