Lectura comprensiva de textos acadèmics
Arran del creixement d’una polèmica sorgida per la influència del reaggeton en la configuració dels gustos musicals de nens i adol·lescents, la vostra cap de redacció us ha encarregat trobar un text acadèmic que parli de les indústries culturals i de la influència dels mitjans. Concretament, et demana que li resumeixis el contingut del text en una fitxa de lectura.
Quan t’endinses en la literatura t’adones que el concepte d’indústries culturals es va forjar fa temps en un moment de forta crítica marxista a la lògica ianqui de funcionament dels mitjans. D’altra banda, també trobes que el concepte d“influència” dels mitjans ha estat qüestionat en nombroses ocasions. Per exemple, quan des de Llatinoamèrica Jesús Martín-Barbero proposa el concepte de “Mediacions”.
Per situar-te en aquest context de qüestionament del sistema mediàtic hegemònic confeccionesun mapa conceptual del corrent teòric del funcionalisme al que s’han dirigit tantes crítiques.
La PAC 3 t’ajudarà a utilitzar els textos acadèmics en una situació hipotètica (que es descriu més amunt) així com tenir en compte diferents conceptes clau de les Teories de la comunicació. L’objectiu és aprendre a fer una lectura comprensiva d'un text acadèmic i saber fer un resum descriptiu de la mateixa. Fes una fitxa de lectura sobre un dels textos que consideris més rellevant dels escollits a la PAC 2 al voltant d’un dels següents temes del mòdul 4: "Indústria de la cultura" o "Mediacions".
FITXA DE LECTURATítol del text: La industria cultural y sus transformaciones
Autor: Edgardo Toledo
Data de publicació: 2000
Temàtica general: Comunicació social
Resum (només un paràgraf): el text explica els orígens de la indústria cultural, la perspectiva amb la que s’encarava i la seua evolució d’acord amb els esdeveniments polítics i socieoconòmics, així com la influència de la innovació tecnològica.
Assenyala els 5 conceptes principals:
- Les indústries culturals s’originen amb la rentabilització econòmica dels bens i serveis culturals. Provoca la manipulació dels individus, promou el consum màxim i constituix una nova forma de governar.
- La digitalització dels productes en suport físic permet distribuir-los per les xarxes de telecomunicacions.
- El creixement de les indústries culturals és cada vegada més accelerat i entre nacions competitives a nivell mundial. Nacions amb alt grau d’alfabetització, centres urbans poblats, desenvolupament econòmic per consumir i generar una matriu cultural que serà la clau de la cultura massiva, tot això amb un marc legal per regular la indústria.
- Actualment, la indústria cultural i comunicacional concentra recursos econòmics, financers, industrials i tecnològics, ampliant activitats de la informació, distracció, entreteniment a la forma de treballar, investigar, comprar/vendre, tramitar, aprendre, etc. Això es degut al canvi laboral (del camp al sector serveis), el pas a la producció capitalista, la concentració i convergència d’indústries de diferents camps i l’evolució tècnica de la indústria de les comunicacions.
- Els components de la cadena de valors de la indústria de continguts varien, eliminant passos gràcies a internet. Això permet noves formes de promoció, venta i distribució: sota demanda, versioning, mostra gratuïta, préstec digital, traducció automàtica.
- Theodor Wiesengrund Adorno
- Max Horkheimer
- Edgar Morin
- Hans Magnus Enzensberger
- Alfons Cornella.
Als diferents apartats s’han utilitzat exemples concrets i explicacions de diferents autors que han originat i estudiat el tema, tot de forma ben connectada.
El text ajuda a entendre suficientment l’evolució de la indústria cultural per arribar a entendre, també, com es viu actualment, tot i que de forma molt genèrica tot i els exemples puntuals. Això ho fa més fàcil d’aplicar a qualsevol camp dins la temàtica.
