Debat sobre política informacional
Actualment, tot i que aquesta intermediació es manté, les novetats tecnològiques que podem resumir a través del concepte d’autocomunicació de massa i les diverses eines i tecnologies que hi van aparellades configuren una relació diferent entre els polítics i els grups parlamentaris, els mitjans de comunicació i la ciutadania o conjunt d’electors.
Dins de la societat industrial, exercir la ciutadania es resumia en votar cada cert temps establert. Actualment, la política pot exercir-se de manera contínua i els professionals de la informació han d’adaptar-se a aquest nou escenari de capacitació tecnològica on es redefineix la relació entre polítics, mitjans de comunicació i ciutadans.
(Com es tracta d'intervencions a un debat les respostes queden inconnexes per no saber-ne el context).Presentar i comentar les formes d’intersecció entre política i tecnologia que es desenvolupen per a intentar assolir una política informacional.
Crec que els temes anteriors que s’han tractat no es poden aplicar realment a l’ús directe que els partits polítics i candidats fan de les xarxes socials i d’internet. Els apunts parlen d’una enquesta realitzada el 2010 en què El País se centra en el fet que els ciutadans no tenim interès a seguir els polítics a les xarxes socials. Cinc anys després he trobat un altre apunt a La vanguardia que podria servir de resposta. L’article explica que l’esplendor de les xarxes socials polítiques està en època electoral. Si només en campanya tots els partits i candidats s’activen a internet, també és normal que no generen interès. Igualment, això ha pogut canviar molt en un any i, de fet, em dóna la sensació que és així, potser gràcies, especialment, a la repetició d’eleccions.
Alguns companys heu parlat sobre les diferències generacionals o l’analfabetisme tecnològic de cara a l’ús de les noves tecnologies. Segurament aquest punt es podria equiparar a temps anteriors, quan va aparèixer la ràdio respecte a la premsa escrita, o la televisió respecte les anteriors. La diferència està en el fet que ara hi ha immediatesa, ja que no veig que tots els temes de reciprocitat i comunicació bidireccional es posi en marxa per part dels polítics, o un candidat us ha contestat mai a una piulada o un comentari a Facebook?Crec que la presència cibernètica de la política acaba recaient als mitjans de comunicació. La gràcia de què els polítics i partits utilitzen les xarxes socials està en l’ús que en fan els mitjans per mostrar el que exposen, així com els debats o picabaralles que es generen a les xarxes socials. I això retroalimenta les mateixes xarxes socials on trobem articles dels mitjans electrònics fent-se ressò.
La participació va ser de 847 ciutadans, el 10% dels que podien votar, amb decisions sobre tot tipus d’actuacions i que, en aquest cas, van ser portats al ple de pressupostos i aprovats posteriorment. El resultat va ser, per exemple, escollir el model de festes municipals que va acabar donant el seu fruit.
Però hi ha un altre tema dins l’equació que crec que no s’ha plantejat (perdoneu, no he llegit encara totes les intervencions). Enric Dans, expert en innovació tecnològica i empreses, va escriure el passat abril sobre el paper de les xarxes socials com a empreses. I si Facebook s’hagués posicionat a favor d’un candidat a les passades eleccions nord-americanes?
Seria possible això en xarxes socials mundials donant suport als mateixos partits a tot arreu? No és el mateix un determinat partit polític a casa nostra que al país veí, imaginem la diferència que pot tenir la “mateixa ideologia” a l’altra punta del món. De fet, ja hi veig grans diferències entre municipis veïns! Els mitjans de comunicació sabem que sí que es decanten cap a diferents partits, però no ho han fet fins ara les xarxes socials i no sabem si podrien causar cert impacte o només provocarien que, com passa a la televisió, ràdio i premsa escrita, els usuaris anem a parar allà on ens sentim més còmodes.
Respondre entre tots la pregunta: Podem considerar que els polítics, partits i governs actuals són transparents? Argumenta la teva resposta amb notícies o informacions d’actualitat.
Com a resposta directa a la pregunta plantejada diria, simplement, que no ho podem saber de cap manera. Alguns companys heu afirmat que els polítics són transparents quan els convé o quan ho necessiten. No dic que no obren una mica la porta i es fan una mica translúcids, però d’aquí a transparents hi ha un bon tros.
Qui pot ser transparent és qui no té res a guanyar ni a perdre en aquell tema. Wikileaks i Anonymous són exemple d’això i a aquest article EL PAÍS parla també del que comporta amb la privacitat relacionant-ho en un cas concret després de fer una mica d'història als inicis de Wikileaks.
He vist que ha sortit el tema de com tenim interioritzada la falta de transparència i corrupció. Justament aquest article en parla posant algun exemple en el fet que no ens obren els ulls, només ens donen proves. També menciona, una mica amb mofa, l’aplicació d’aquesta transparència a tothom. Més endavant l’autor sentencia que “hay dos tipos de transparencia, la de gestión y la de opinión o deliberación” o sigui, què se’n fa dels nostres diners i com s’utilitzen les institucions públiques. Aquí ja no sé com encaixar-ho: o hi ha transparència o no n’hi ha, potser acotant organismes o individus (aquell que rep diners públics?)
Arribat aquí em vull quedar amb una part del text de García Avilés, el capítol dedicat a les dades massives. Jo resumiria l’apartat de forma ben senzilla: internet. I, és més, crec que seria la paraula que ho pot resumir tot, i no em refereixo a la "internet de les coses", tot i que també hi pot desembocar. Avui en dia tot va a parar a internet i a la vegada en surt d’allà. Com demanem transparència? Per les xarxes socials. Com ens la donen? A la web dels ajuntaments, diputacions, governs, etc. Per on ens diuen si tot això és veritat o hi és tot? Per webs com Wikileaks. Per on treuen la informació? En gran part piratejant per internet.
No és aterridor? Potser haurem de concebre el futur com una barreja de WALL·E en el punt de la passivitat humana amb un toc de Matrix, tots connectats físicament.
Bibliografia
- HERRERA, R.; GÓMEZ, M. Estructura de la comunicació: una introducció. Barcelona: UOC, 2001.
- HERRERA, R. Tendències en Estructura de la Comunicació. Barcelona: UOC, 2015.
- RIVAS, J. “El ciudadano desdeña la presencia de políticos en la red social”. 12 d’octubre de 2010, elpais.com
- “La política y las redes sociales”. 21 de maig de 2015, lavanguardia.com
- “L’Ajuntament de Deltebre inicia una campanya participativa per als pressupostos de 2016”. 5 de novembre de 2015, aguaita.cat “La
- “La campanya de pressupostos participatius clou amb més de 840 votants i amb la demanda d’un nou model de festes majors”. 14 de desembre de 2015, deltebre.cat “El
- “El pressupost de l’Ajuntament de Deltebre reforça la imatge de poble, les polítiques socials, la dinamització econòmica i la cohesió social”. 21 de desembre de 2015, deltebre.cat
- “Deltebre presenta unes Festes Majors per anar més enllà del «ball i bous»”. 3 d’agost de 2016, aguaita.cat
- DANS, E. “Redes sociales y política”. 17 d’abril de 2016, enriquedans.com
- SAVATER, F.; Transparentes abusos”. El MUNDO, 21 de desembre de 2010.
- GARCÍA AVILÉS, J.A.; “Comunicar en la Sociedad red: teorías, modelos, y prácticas”. Barcelona: UOC, 2015.
- Bonet, C.; “La CUP aposta per fer pública tota la gestió econòmica de l’Ajuntament”. Marfanta.com, 18 de maig de 2015.
- GALLEGO DÍAZ, S.; “Información transparente contra el secretismo de los Gobiernos”. El PAÍS, 29 de novembre de 2010.
