Etiquetes

El meu primer text acadèmic: on va la televisió local a Catalunya

A les acaballes dels teus estudis de Grau reps una informació sobre una convocatòria per sol·licitar beques de formació doctoral. A les bases de la convocatòria s'estableix que les persones interessades han de presentar una memòria en què s'exposi el debat teòric i els principals treballs d'investigació realitzats en un àmbit d'estudi de la comunicació.

De cara a elaborar aquesta memòria t'hauràs de basar en els continguts dels materials docents inclosos a l'assignatura i enriquir-los amb les teves recerques de bibliografia i la teva originalitat a l'hora d'exposar i presentar la teva proposta.

Elaborar un text que compleixi amb els estàndards formals acadèmics, d'un màxim de 3.000 paraules, en què es resumeixin les principals conclusions de les lectures que hagis realitzat. Aquest text exposarà les principals línies d'investigació i tradicions acadèmiques en l'estudi del tema proposat. El text ha d'incloure un llistat de bibliografia (utilitzant l'eina Mendeley de citació i creació de bibliografia). El teu treball finalitzarà amb un llistat d'un màxim de tres preguntes d'investigació sobre les que t’agradaria aprofundir en una investigació de més abast i recursos.

La televisió local a Catalunya: d'on ve i on va

Introducció

Tot i que el que més consumim són els mitjans de comunicació grans i de nivell autonòmic o estatal, a l’hora de dedicar-se a este sector és més fàcil accedir als mitjans locals o de proximitat.

Este pensament em porta a centrar-me i buscar en els mitjans més propers, sobretot de televisió, per conèixer-los més i analitzar-los, des dels seus orígens fins a l’estat actual, avaluar la seua evolució al llarg dels anys fins els nostres dies (amb la inclusió a les noves tecnologies). Tot això per acabar intentant dibuixar quin podria ser el seu futur, al menys, més “proper”. Però això s’haurà de fer emmirallant amb els mitjans de comunicació més grans-estatals,  que no dixen de ser els que tenen recursos per transformar-se abans que els petits-locals, i els altres mitjans que porten més temps al món i que ja abans s’han hagut d’adaptar al que ha vingut.

L’orígen dels mitjans de comunicació locals a Catalunya

Lluís Costa explica a “La comunicació local” que la premsa comarcal acull, des dels seus inicis, la funció complementària de la premsa general. A partir de l’últim quart del segle XIX “la premsa comarcal defineix el conjunt de la premsa editada més enllà de la ciutat de Barcelona, que articula un discurs periodístic i cultural”. Generalment es duia a terme per comunicadors no professionals vinculats amb el territori i a moviments polítics, socials, culturals i populars, per tant “és un element important de vertebració de la societat local”, o sigue municipal i supramunicipal, provincial en alguns casos.

A “La conceptualizació de l’objecte d’estudi en la recerca sobre comunicació local a Catalunya (1981-2006): de mesocomunicació a mitjans de proximitat”, Josep Àngel Guimerà i Orts detalla “el seu naixement sota el franquisme (en forma de publicacions impreses) i la seva eclosió amb l’arribada de la democràcia als darrers anys setanta (primer les ràdios lliures i municipals, i després la televisió)”.

Originalment es diferenciaven els mitjans de comunicació locals (d’ambit municipal i els voltants immediats) i regionals (inferior a l’estatal però per sobre de la local-municipal). Bernat López a “Televisión de proximidad y culturas minoritarias: complejidades de una relación” se centra en la televisió per explicar el concepte de “televisió de proximitat”. “En los años 80 y 90 ha habido una proliferación de televisiones independientes con una cobertura específica y exclusivamente regional, que rechazan este término [local-regional]”.

Respecte el consum, Lluís Costa reflectix una enquesta publicada per Jaume Guillamet que revela que gairebé el 70% de lectors de premsa comarcal busquen informació de proximitat, mentre que el 82% de ciutadans lectors de diaris preferien premsa local abans que la nacional o estatal. “Resulta evident, doncs, que el consumidor d’informació vol tenir un coneixement exhaustiu del seu entorn més immediat”, evidenciant que en un món globalitzat encara ens preocupem del que passa a casa nostra.

“Primeres” noves tecnologies als mitjans

Josep Àngel Guimerà i Orts parla sobre les noves tecnologies utilitzant les paraules de Lluís Bassets qui, a principis dels 80, ja deia que “les noves tecnologies permeten l’aparició de nous tipus de mitjans i usos comunicatius.

D’una banda, els “meso-mitjans”, que defineix com “els mitjans d’abast podríem dir comunitari, és a dir, més gran que la família i més petit que la ciutat”. De l’altra, els “mega-mitjans”, identificats com aquells “que posen en funcionament espais comunicatius supranacionals””.

Així, Lluís Bassets conclou que la mesocomunicació presenta un gran buit a diversos països del món, mentre que a Catalunya, “una certa premsa comarcal i tot el projecte de les emissores municipals en FM” posen de manifest l’existència tant del propi buit com de diversos intents per ocupar-lo.

L’evolució dels mitjans locals: internet

Abans es l’ús dels mitjans locals donava únicament en el mateix àmbit on es tractava la informació, per la distribució de la premsa escrita o l’abast de les freqüències de radio i televisió. Internet ha permès obrir esta frontera, permetent accedir a la informació de proximitat des de qualsevol lloc del món amb un dispositiu connectat.

En este sentit, “Internet i la comunicació local a Catalunya”, de Miquel de Moragas, David Domingo i Bernat López, exposa dades significatives: el 1996 es van crear a Catalunya portals metalocals informatius que apropaven notícies locals de tot el territori català. Al text s’anomena el cas de Vilaweb ja que “el seu caràcter pioner li ha permès aconseguir un lideratge indiscutible (...) han dinamitzat l'aparició de webs d'informació local arreu dels Països Catalans i que, a desembre del 2000, havien arribat a un estimable total de 85”.

Lluís Costa parla al seu llibre de la reflexió del sociòleg Manuel Castells sobre la necessitat d’unir escenaris locals per a les actuacions globals. Castells descriu internet com “l’instrument que ha permès la comunicació de molts a molts en un temps escollit i a escala global, però amb importants repercussions en els escenaris locals. De fet, resulta indispensable la participació ciutadana en l’elaboració d’informació de la qualitat vehiculada des de la xarxa”.

L’inici dels mitjans de proximitat a internet

A “Internet i la comunicació local a Catalunya”, Miquel de Moragas, David Domingo i Bernat López expliquen com la premsa escrita es va expandir a internet. En aquell moment es passaven les mateixes publicacions impreses a un web, repetitiu, sense aportar informació, sent pocs els mitjans que servien per fer una aportació complementària.

L’any 2000 va acabar amb 2 diaris locals i comarcals catalans (dels 9 que hi havia en aquell moment) amb web propi. El cas de Regió 7 va ser pioner, amb un web que actuava com a portal comarcal creant un nou mitjà amb la inclusió de “debats, informacions especialitzada, recursos educatius, un directori de serveis de la comarca, webs recomanats, etc.” segons expliquen els autors d’“Internet i la comunicació local a Catalunya”.

Per a la radio va ser més costós entrar a la xarxa pel preu de la tecnologia requerida. Al 2000, Ràdio Segre va ser la primera en emetre la totalitat de la seua programació per internet.

En l’ambit audiovisual, internet va tardar en rebre els canals de televisió locals per les limitacions tècniques. Els pioners van ser Canal Blau (Vilanova i la Geltrú) que incloïa videoclips de l’emissora al web i TV20 (Terrassa) que, sense vídeo, oferia el text de les notícies del canal.

L’expansió de la informació local a la xarxa

Amb el temps, però, l’expansió d’internet i la facilitat de creació de contingut i ús, ha permès que des de l’administració pública i les empreses privades es pugue nodrir internet d’informació local. En alguns casos, de forma conjunta com és Lleida.com. “El portal és fruit de la col·laboració de Segre, el principal grup de comunicació de les terres de Ponent, Internet Web Serveis, una empresa de serveis telemàtics local, i la Diputació de Lleida. Cadascú aporta la seva experiència i els seus continguts a un portal molt complet i que té la supervivència econòmica assegurada“ narren Miquel de Moragas, David Domingo i Bernat López a “Internet i la comunicació local a Catalunya”.

Internet també acull projectes que han fet de conglomerat per unir la informació propera. La Malla i la Xarxa Audiovisual Local (fusionades posteriorment) van servir des de 1999 per portar notícies en vídeo de temàtica local a internet. Intra-ACN (Agència Catalana de Notícies) es va crear com una agència de notícies adreçada als mitjans locals i comarcals catalans que utilitzava internet per difondre el seu contingut. Ambdós projectes continuen vigents tot i que han evolucionat, el primer unint les televisions locals de Catalunya en un format de retroalimentació i l’ACN servint informació no només a mitjans locals, sinó també autonòmics.

Fora de l’administració pública i l’empresa privada, l’associacionisme cívic també ha buscat el seu espai en el conegut com a xarxes ciutadanes “l'objectiu principal dels quals és facilitar l'accés i l'ús d'Internet als ciutadans, amb la intenció declarada de democratitzar i universalitzar l'accés a les noves tecnologies”.

Vista al futur

El futur dels mitjans de comunicació

El 2014 Ericsson va publicar un estudi sobre el futur de la televisió i la distribució dels continguts. Calculaven que al 2020 hi haurà 9 milions de persones al món amb subscripcions mòbils de banda ampla i 1,5 milions de llars amb televisió digital. En total, més de 26 milions de dispositius connectats a una xarxa global dominada pels vídeos.

Actualment ja es compta amb l’”experiència no lineal”. Ja existixen ofertes de televisió sota demanda per accedir a la transmissió a destemps. Segons Ericsson, al 2020 la televisió oferirà ofertes personals basades en hàbits, podent-se barrejar i escollir paquets orientats al contingut i fonts addicionals que es podran rebre gràcies a la connexió a la xarxa. L’oferta serà meitat lineal i meitat en viu, integrarà contingut personalitzat mitjançant la integració tant de contingut en viu, com de vídeo sota demanda i de contingut transmès tradicionalment. Avui en dia en els televisors intel·ligents és possible afegir un terç de pantalla per tenir un feed personalitzat de xarxes socials. En el futur, hi haurà una major interacció social cap al televident mitjançant jocs d'atzar, apostes, continguts immersius i una integració definitiva dels canals socials d'internet.

Les indústries involucrades hauran de canviar la pròpia producció de continguts, que requerirà major definició i abastar més experiències d'acord a com veiem la televisió a l'actualitat en que mirem el televisor i el mòbil a la vegada. Un altre canvia hauria de ser dels drets de distribució i els recursos publicitaris que permeten generar utilitats a tots els involucrats.

Tot i això, la periodista i analista de televisió Mariola Cubells creu, segons mostra a l’article “19 expertos nos cuentan cómo será la televisión del futuro” que no canviarà la forma de veure la tele sinó el suport i que per ara “lo que ven son CONTENIDOS TELEVISIVOS casi siempre. Internet lo invade todo. Por eso, el 99,3% de los hogares tiene tele y solo poco más del 50% tiene Internet”. Potser és un pensament que surt d’exemples com que la premsa escrita de paper i llibres encara estan vigents tot i la seua transformació digital.

Precisament sobre la “mort” dels periòdics de paper, un article parla sobre l’estudi de Hsiang Iris Chyi i Ori Tenenboim, de la Universitat de Texas, que explica que els principals periòdics dels Estats Units no han augmentat el nombre de lectors en línia des de 2007. És més, estos no arriben al terç dels lectors de les edicions en paper a la vegada que la gent abandona la premsa impresa. Això que pot semblar contradictori, Chyi i Tenenboim ho responen amb que això es deu als agregadors de notícies.

El consum de notícies ràpides i curtes, de titulars forts, sensacionalistes o d'escasses emocions, ha migrat a webs com Yahoo Notícies, MSN o Google Notícies. Tot i que l’origen de les notícies es troba a les webs dels mitjans, els lectors els consulten a través d'altres pàgines.

El Washington Post va canviar la perspectiva sota la batuta de Jeff Bezos (fundador i director d'Amazon), i publica al dia uns 500 articles d'autor, signats pels seus millors periodistes. El 2015, va tancar l'any amb més lectors que el seu gran rival, el New York Times, per primera vegada en la seva història. Per tant, el futur podria estar en tornar a les arrels, indistintament del format en paper o a una pantalla.

I estes arrels de sortir al carrer i fer reportatges en profunditat poden passar pels mitjans de proximitat, ja que és la matèria prima de la que més poden disposar.

En el cas dels diaris digitals que han sorgit a Espanya com El Confidencial o Eldiario.es no dixen de créixer i facturen, en alguns casos, més que els diaris tradicionals. Segons l’informe del mercat de la publicitat, els anunciants paguen gairebé tant per exhibir-se en formats digitals com impresos.

El futur dels mitjans de comunicació de proximitat

L’octubre de 2012, la fundació Espai Català de Cultura i Comunicació (ESCACC) va publicar “El futur de la televisió a l’espai català de comunicació”, amb un apartat dedicat a la “reconversió de la televisió local”. El text afirma que hi ha favorables a la televisió local i que s’ha de trobar com fer-les viables.

La transició a la TDT i la crisi van condemnar estos mitjans i proposen “revisar el mapa actual de la TDT local, permetre emissions en cadena (amb desconnexions locals), evolucionar cap a la IPTV i fer una programació de baix cost, informativa i educativa i de proximitat” Econòmicament s’hi hauria d’implicar el món associatiu, cultural i cooperar entre diferents televisions locals. Una altra proposta seria “la coordinació de tot el sector públic televisiu (CCMA, TVE a Catalunya i televisions locals) per guanyar eficiència i equilibri”.

De fet, la primera proposta ja existix gràcies a la creació de la Diputació de Barcelona de La Xarxa de Comunicació Local (per a ràdio i televisió). Es tracta d’”una plataforma multimèdia de suport a l’audiovisual local que té com a objectius donar resposta a les necessitats del sector i contribuir a la seva dinamització.

Per això, treballa en coordinació directa amb els mitjans de comunicació locals adherits”. Això porta a la retroalimentació de programació (els mitjans locals aporten notícies a La Xarxa i esta els hi torna en forma d’informatiu, com a exemple més evident de la difusió local). A banda de l’oferta de programació, La Xarxa presta als mitjans adherits altres serveis, com l’assessorament lingüístic, l’assistència jurídica i tècnica, i la formació en diferents camps. Actualment, La Xarxa col·labora amb gairebé 50 canals de televisió i 138 de ràdio.

Precisament al magazín matinal de la Xarxa, Ben Trobats, van debatre diversos membres de mitjans catalans sobre el futur de la televisió. Toni Esteve, president del Grup Lavínia, reflexiona que al futur “cada vegada hi haurà menys televisió i més audiovisual” diferenciant amb les diferents pantalles actuals des de les que ara et pots connectar i consumir qualsevol tipus d’audiovisual.

Tatxo Benet, soci destor de Mediapro, creu que la televisió va més enllà d’un electrodomèstic i que “és un mitjà de transportar entreteniment, informació, series, etc. a un consumidor” i que al final el que es fa és el de sempre: produir uns continguts. Paraules que recolza Jordi Évole, director de Salvados i de la productora Producciones del Barrio, afegint que no s’està dixant l’ús de la televisió en directe, tenint com a mostra els trending topics referents als programes que s’estan emetent en aquells moment.

Évole també fa una interesant reflexió sobre la cituació actual en que la gent gran consumix televisió com s’ha fet sempre, generacions adultes que estem a mig camí i les noves generacions miren directament productes audiovisuals a internet. Francesc Pena, conseller delegat de La Xarxa de Comunicació Local i president de l'Agència Catalana de Notícies (ACN), remarca que precisament aquí està el repte dels mitjans en gestionar adaptar-se a totes les generacions.

Les ones electromagnètiques i la televisió

Més enllà del consum que en face el públic hi ha un factor que pot ser i serà decisiu pel futur de la televisió i la televisió de proximitat: l’ús de l’espai radioelèctric.

Un article de eldiario.es ho explica clarament: si podem estar connectats en tot moment amb el telèfon mòbil és gràcies a les ones electromagnètiques, les mateixes en que rebem la senyal de televisió a casa. Els últims anys hem canviat diverses vegades la sintonització del nostre aparell pel reajustament de les ones electromagnètiques a favor de la senyal d’internet mòbil.

El passat 2014, per exemple, “algunas emisoras de televisión deben dejar su "sitio" o frecuencia de emisión a la cuarta generación (4G) de telefonía móvil” perquè “la parte del espectro electromagnético ocupado por algunas emisoras de TDT (...) se solapan con los sistemas móviles 4G (...) no pudiendo ambos sistemas (TDT y 4G) ocupar dichas frecuencias simultáneamente“.

Segons explica Paula G. García a Expansión, en els propers quatre anys el trànsit de dades mòbils a nivell mundial es multiplicarà per vuit. “En 2020, habrá en todo el mundo 5.500 millones de dispositivos móviles. Es decir, el 70% de la población mundial será usuario de uno”. A Espanya seran 40,8 milions de dispositius mòbils els que reclamaran estar connectats en tot moment, ja que “en 2015, el 36% de los dispositivos móviles eran inteligentes, una cifra que ascenderá hasta el 72% en 2020”.

El final de l’article d’Expansión es relaciona amb un altre. García diu que “la red 4G se convertirá en la tecnología celular predominante en los próximos cuatro años”. Mentrestant, ja se sap, segons diu El País, que la futura 5G mourà, de nou, les freqüències dels canals de televisió “tras la decisión de la UE de asignar la banda de la TV digital al nuevo Internet móvil”. Es a dir, l’internet mòbil guanya terreny.

Conclusió

Tots els mitjans de comunicació actuals, de proximitat o no, disposen d’un espai a internet, amb més o menys encerts. Qualsevol televisió local pot tenir el seu canal de Youtube on penjar els seus programes de forma completament gratuïta, facilitant i abaratint el procés. A més, molts mitjans han nascut directament a internet. La conversió és evident.

Però el futur del que ha funcionat “tota la vida” està en joc? Si l’internet mòbil continua necessitant de més espai radioelèctric, seran les televisions locals les primeres en desaparèixer de de les ones? De ser així, podran viure només del que oferirà internet, on cada vegada hi ha més competència?

Bibliografia



Etiquetes de comentaris:
Ubicació: Rambla del Poblenou, 156, 08018 Barcelona, Espanya

Entrades populars