El rol del periodisme

Reflexió sobre les diferents fases del rol del periodista; les tècniques narratives, formats i interaccions socials del periodisme avui; així com el paper de l’anomenat periodisme ciutadà en una societat on el periodisme, i els periodistes, estan canviant.Relacionen amb l’anàlisi del paper del periodisme i dels mitjans de comunicació o l’impacte dels nous formats comunicatius. Les competències específiques treballades estan vinculades amb la gestió i ús de la informació i les tècniques i llenguatges pròpies de l’entorn digital  les noves possibilitats narratives.

CAS 1:

El 3 febrer 2017 el diari La Vanguardia donava la notícia que per primera vegada a Espanya es condemnava a un home per drogar una dona amb 'burundanga', nom vulgar de l'escopolamina, un fàrmac d'ús clínic que pot arribar a anul·lar la voluntat de qui el consumeixi. El 2 de març el mateix diari explicava que la policia investiga la violació d'una menor possiblement drogada amb aquest mateix químic.

Donat aquest cas, i ajudant-te dels materials del mòdul 1, reflexiona: què és el "soroll informatiu"? Quin paper han de jugar els mitjans davant un fet susceptible de crear alarma social?

Segons A. Albornoz (2005) el desordre a partir d’un gran nombre de notícies provoca l’excés d’informació i la barreja entre dades reals i falses. Internet promou aquest “soroll informatiu” de creació de notícies falses o distorsionades respecte a la realitat.

En el cas de la sentència per la burundanga, el tema de l’ús d’aquesta droga ha tingut molt ressò últimament, sobretot des de la violació durant els darrers Sant Fermins. Ara mateix pot estar servint per conscienciar a la gent sobre el tema i estar-ne previnguts, però a la vegada crea alarma social sobre les violacions i l’ús d’aquesta droga. La realitat és que la burundanga és una substància habitual en les violacions (el 80% segons el Tribuno.info). Així, la notícia esdevé un tema de moda en l’actualitat que causa molt rebombori però que en un temps ningú recordarà.

Fareed Zakaria, director del Newsweek International suggereix que hem perdut perspectiva del camí per tot el que podem arribar a saber de qualsevol punt del planeta de forma immediata i contínuament. Això provoca que la informació que rebem no estigui revisada ni contrastada.

Els mitjans de comunicació són clau per minimitzar l’alarmisme que poden provocar aquesta mena de notícies, ja que són les fonts per qui ens informem. Els missatges han de ser clars per tal de no generar cap mena de confusió i s’ha de procurar contextualitzar el tema, analitzar-lo correctament i contrarestar la informació sensible per tal de reduir les mentides que puguin córrer per internet. També s’ha d’evitar generar polèmica, sense morbositat a partir d’aquell tema i parlar-ne a partir d’opinions d’especialistes i entesos.

CAS 2:

El 6 de març de 2017, com a prèvia al Dia Internacional de la Dona (8 de març), El País publicava que "Una de cada dos trabajadoras tiene un empleo sin garantías de derechos", explicant que el treball a casa és una de les majors formes d'ocupació vulnerable. La notícia aporta dades de l'últim estudi de l'Organització Mundial del Treball, i incideix especialment sobre la situació de les empleades domèstiques a Espanya.

Basant-se aquest cas, i ajudant-te dels materials del mòdul 1, reflexiona: quin és el paper del periodisme en la societat? Per què segueix sent necessari el periodisme?

Un dels fundadors de The New Republic ja deia el 1922 que no podem absorbir tota la informació que hi ha. El paper dels mitjans de comunicació esdevenien, així, grans eines per ajudar a entendre el món interpretant, descodificant i dotant de la importància adequada de tot allò que passa al nostre voltant, com pot ser la situació laboral de les dones de la que parla l’article d'El País, un article ben construït que aporta dades recents.

Sense el periodisme, aquest altaveu de la societat mai hauria existit i en els temps que corren, plens de fets i dades disposats de forma aleatòria a la xarxa, no tindria cabuda la veracitat que sí que es pot trobar quan es passa pel “filtre” d’un professional de la informació per contrastar i exposar adequadament.

CAS 3:

La interactivitat és un dels grans reptes actuals del periodisme digital. Les TIC permeten als mitjans deixar de banda la relació passiva amb el seu públic per fer-los partícips d'una manera més activa del projecte periodístic. Així mateix, cada vegada és més freqüent que el ciutadà aporti contingut informatiu. És el cas de la cobertura que van fer diversos mitjans, entre ells El País, de l'atemptat gihadista de Berlín del 20 de desembre de 2016. Tal com podem veure en el seguiment de l'atac d'El País, el mitjà es nodreix d'imatges, "tweets" i informacions aportades per persones que eren al lloc dels fets.

Tenint en compte aquest cas i els materials reflexiona: en què es diferencia l'exercici periodístic professional de l'anomenat "periodisme ciutadà"? Quins efectes tenen les xarxes socials sobre les dinàmiques de producció i la difusió de notícies?

El periodisme professional ja ha quedat definit com aquell que analitza i contrasta els fets, contraposat al que ara s’anomena "periodisme ciutadà", que bàsicament plasma el que està passant, sense cap mena de filtre. Aquesta informació pot derivar en articles revisats i estructurats com l’exemple de l'"Atentado en Berlín", on el mitjà va aprofitar l’ús del qual els no periodistes publicaven a les xarxes socials per explicar minut a minuts el que passava entorn de la notícia principal.

Com si es tractés del mur del Facebook o del Twitter, El País va anar publicant diferents referències compartides de forma ràpida per la velocitat de les xarxes socials. Tot això des d’un punt de vista objectiu i sense més explicació que la mateixa imatge amb el comentari original adjunt. Tot això intentant, per part del periodista, d’unificar i sintetitzar tota la informació de les xarxes.

En un moment on la “professionalitat” i l’audiència (= ingressos) van de la mà, el periodisme viu una crisi d’identitat que afecta la societat. Així, al menys, es va debatre al Hay Festival de Segovia l’any 2010 i ho va narrar Juan Carlos Galindo a El País. La freelance Mayte Carrasco va exposar-hi que les retallades econòmiques provocaven la desaparició dels corresponsals i dels mateixos freelance. I això s’està transformant, sembla, en utilitzar les xarxes socials com a font d’informació, com a corresponsals no remunerats.


Bibliografia

• L. A. Albornoz (2005). "Conclusiones de un estudio empírico: Las industrias culturales y las nuevas redes digitales".
• La Vanguardia ( 2017, 3 de febrero). "Primera condena en España por drogar a una mujer con burundanga". Lavanguardia.com
• La Vanguardia ( 2017, 3 de marzo). "Investigan la violación de una menor posiblemente drogada con burundanga". Lavanguardia.com
• El Tribuno ( 2016, 27 de marzo). "En el 80 % de las violaciones se utiliza burundanga". eltribuno.info
• El País (2017, 6 de marzo). "Una de cada dos trabajadoras tiene un empleo sin garantías de derechos".
• "Cómo entender el impacto de los nuevos medios sobre el periodismo". En: John V. Pavlik. El periodismo y los nuevos medios de comunicación. p. 13-22. Barcelona: Paidós, 2005. ISBN 9788449317309
• El País (2016, 20 de desembre). "Atentado en Berlín". Elpais.com
• El País (25.09.2010) "S.O.S: El reportero en vías de extinción". Juan Carlos Galindo.