La difusa frontera entre propaganda i relacions públiques

Descriure i analitzar el concepte de relacions públiques. Fixar metes i objectius d'impacte eficaços en projectes de relacions públiques d'acord amb el diagnòstic de la investigació, aplicant les tècniques adequades per a la seva consecució i avaluació.

Després de visionar el reportatge "To sell a war" i de l'estudi dels capítols I a VI del "Manual de relaciones públicas e institucionales" (així com la consulta, si escau, d'altres fonts que considereu rellevants), responeu a les següents qüestions:

1. Contextualitzeu històricament els fets que explica el reportatge.

Segons detalla l’article de PR Watch, el 2 d’agost de 1990 l'exèrcit d'Iraq, encapçalat pel dictador Saddam Hussein, va envair Kuwait pel seu petroli. Es van establir allà robant material i arruïnant l’economia del país, pel que el govern de Kuwait va buscar l’ajuda dels EUA per fer-los fora.

L’associació Citizens for a Free Kuwait, format pels governs d’EUA i Kuwait, va contractar Hill+Knowlton Strategies, una empresa de relacions públiques, per realitzar diverses campanyes i aconseguir, així, el suport dels EUA, 32 països més i les Nacions Unides. L’exèrcit Iraquià va sortir de Kuwait el 1991.

2. La campanya descrita pel documental s'ha de considerar com una campanya de propaganda o com una de relacions públiques?

S’ha de considerar com una campanya de relacions públiques per la credibilitat alta i l’audiència especifica, que a més crea opinió sobre l’estat de Kuwait sota l’amenaça de l’Iraq.

Així i tot utilitza trets propagandístics, que després es detallen dins un model de relacions públiques, com el context polític, la informació (o desinformació) de la població amb el control del missatge, la manipulació i la persuasió. Van crear una estratègia de condicionament amb l’objectiu d’augmentar el suport de la gent cap a certa posició, comprovable, fent inclinar l’opinió general a través de la càrrega emocional amb informació com la dels nens a les incubadores.

3. Té sentit avui en dia aquesta distinció? En tots els casos? En alguns concrets?

En alguns casos és complicat diferenciar, com el de la campanya que estem tractant, per la incursió d’estaments polítics, que utilitzen estratègies més dignes de propaganda que de campanyes de relacions públiques.

Igualment, un dels models de Grunig ja contempla l’ús propagandístic de les relacions públiques. Per tant, basant-nos en ell, realment no hi ha distinció, més aviat absorció de la propaganda dins les relacions públiques.

4. En quin dels models de Grunig l’inclouríeu? Per què? O no té sentit comparar aquesta campanya amb els models de Grunig?

El model en el qual s’inclouria és el de Barnum o agent de premsa. Precisament el llibre “Manual de relaciones públicas e institucionales” detalla aquest model en el fet que les relacions públiques realitzen una funció persuasiva, propagandística i desinformativa. Utilitzen la manipulació per influenciar l'audiència per comportar-se segons els desitjos de l'organització.

5. Des del punt de vista de la teoria crítica, com ho analitzaríeu? Creieu que dóna la raó als seus defensors?

Segons l’anàlisi de Bordieu i Edwards exposat al “Manual de relaciones públicas e institucionales” (pàgina 114), les pràctiques de la professió ja estan definides com a engany, disfressant les intencions de l’organització, però excloent als professionals de responsabilitat sobre la mentida. Però el seu exercici ètic no pot anar més enllà de la persuasió i arribar a l’engany i la manipulació.

Entenent com a defensors els professionals de la campanya compleix els objectius però, amb el que s’ha dit abans, l’exercici ètic no pot arribar a l’engany i manipulació.

6. Des del punt de vista ètic, quines reflexions us genera? ¿Es pot aplicar aquí la teoria de l'ètica de les relacions públiques de Pearson?

Els professionals de les relacions públiques s’han de sustentar amb els principis de la voluntat de ser ètics i que les seves accions no tinguin conseqüències negatives ni adverses per a tercers. Per una banda, l’acció realitzada va portar a treure l’exèrcit d’Iraq de Kuwait, però això va costar la vida de, s’estima, 100.000 civils.

Segons la premissa bàsica de Pearson que trobem al Manual, l’exercici ètic de les relacions públiques és la implementació i manteniment de sistemes de comunicació entre organitzacions per a discutir i validar aquestes o altres demandes ètiques substantives.

A més a més, Pearson detallava els imperatius morals bàsics per establir i mantenir les relacions comunicatives amb tots els públics afectats per l’actuació de l’organització i millorar la qualitat de les relacions, és a dir, fer-les cada vegada és dialogants.

El govern de Kuwait es va moure per interessos propis sense tenir en compte l’opinió real de les altres organitzacions a qui va acabar enganyant, per tant no es pot aplicar la teoria de Pearson.

7. Les relacions públiques són un procés estratègic de 4 fases. Creieu que la campanya que ens ocupa segueix aquestes etapes?

Sí, amb el detall de la pàgina 124 del Manual, la campanya segueix les fases:
D'investigació i diagnòstic, ja que coneix els components de la intervenció, els problemes a corregir o actituds a modificar.
Fixació de metes i objectius, ja que són la raó de ser dels projectes.
Estratègia per seguir a partir de les fases anteriors, quan es programen totes les accions i excussió.
I avaluació de tot el procés i el resultat final, fàcilment visible per aconseguir l’acceptació de la intervenció dels EUAEUA a Kuwait.

8. Sens dubte, es tracta d'un bon exemple (consideracions ètiques al marge) de com planificar un projecte de relacions públiques. Si imagineu el projecte redactat, segur que incloïa una meta i més d'un objectiu d'impacte. I una infinitat de producció! Així doncs, redacteu, d'acord amb el que indica el Manual de l'assignatura, la possible meta, tres objectius d'impacte (un de cada tipus) i un objectiu de producció.

Meta: Citizens for a Free Kuwait haurà aconseguit el suport dels Estats Units per expulsar l’exèrcit iraquià de Kuwait.
Objectiu d’impacte (cognitiu): incrementar els coneixements dels dirigents dels EUA sobre les accions de l’exèrcit iraquià, com el robatori de materials, per fer-los participar.
Objectiu d’impacte (conatiu): incrementar la informació als ciutadans sobre els conflictes futurs si Iraq es manté de forma permanent a Kuwait per sensibilitzar-los i que recolzin la causa.
Objectiu d’impacte (afectiu): sensibilitzar a la població dels EUA actituds favorables a la intervenció a Kuwait per aportar el seu suport.
Objectiu de producció: organitzar una conferència amb la premsa, la comunitat i l’organització un mostra del que està passant a Kuwait de primera mà, amb les vivències de testimonis.

Bibliografia

• Xifra, J.(2014). Manual de relaciones públicas e institucionales. Madrid, Tecnos.
• McHaun (20 de desembre de 2015). How PR Sold the War in the Persian Gulf. PR Watch. *Recuperat l’1 d’abril de 2017.