Opinió: Més aires que grandesa

La grandesa personal es basa en la nostra capacitat d’acceptar els canvis i superar les adversitats amb dignitat i positivitat. Quan ens dixem endur pel ressentiment, neguem la nostra pròpia capacitat de créixer i ser feliços. És important recordar que la vida és un camí ple de reptes i que podem enfrontar-los amb maduresa i positivitat, aconseguint la veritable grandesa. Dixem enrere els aires i abracem una actitud més constructiva i enriquidora envers els canvis i les pèrdues, perquè només així podrem viure una vida plena i satisfactòria.

Així i tot, és inevitable experimentar contratemps i reptes al llarg de la vida. Aquí és on les persones amb grandesa personal es caracteritzen per la seua capacitat d’adaptació i resiliència, però és possible trobar-se la no superació d’esta pèrdua: en lloc d’acceptar els canvis i avançar cap a nous horitzons, s’opta pel ressentiment, que és una emoció comprensible, però quan es convertix en el focus principal de la nostra vida, acaba perjudicant-nos a natros mateixos.

Per tant, en lloc de construir un futur positiu i buscar noves oportunitats, ens quedem atrapats en el passat i la rancúnia. Això ens impedeix créixer i avançar cap a una vida més plena i satisfactòria, mostrant-nos amargs i descontents, revelant una manca de grandesa interior. En lloc de veure la pèrdua com una oportunitat per a créixer i aprendre, ens delectem en alimentar sentiments negatius i critiquem els altres amb acritud. Així que, al llarg de la vida ens enfrontem a situacions que no complixen les nostres expectatives i és quan la nostra grandesa es posa a prova.

L'entrada Més aires que grandesa se va publicar primer al Setmanari l'Ebre.